REPÀS ORTOGRAFIA

ACCENTUACIÓ

Totes les paraules tenen síl·labes, una que es pronuncia amb més força, la síl·laba tònica, i les restants que s’anomenen síl·labes àtones.

Tipus de paraules segons l’accent		Exemple
Agudes	La síl·laba tònica és l’última síl·laba de la paraula.	Camí, germà, cançó
Planes	La síl·laba tònica és la penúltima síl·laba de la paraula.	Terratrèmol, ibèric, bolígraf
Esdrúixoles	La síl·laba tònica és l’antepenúltima síl·laba de la paraula.	Dècima, llàgrima, història

L’accent gràfic

L’accent gràfic és un signe que indica en algunes paraules quina és la síl·laba tònica. Hi ha dos tipus d’accent gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.

Tancat o agut	Obert o greu
( ´ )	( ` )

Moltes i diverses són les maneres d’explicar quines vocals s’accentuen obertes i quines tancades.

Nosaltres hem dissenyat aquest triangle on pots veure que la part més oberta pertany a les vocals obertes. D’altra banda, les vocals més tancades estan en la zona més tancada de la figura.

Observant el dibuix trobem que hi ha dues vocals es repeteixen la e i la o. Les dues vocals que es poden repetir es poden accentuar amb l’accent gràfic tancat o agut (´ ) i l’accent gràfic obert o greu ( ` ). Per tant la vocal e com la vocal o poden ser obertes i tancades (è, é, ò, ó ).

Generalment, les lletres è i ò tenen l’accent obert o greu quan formen part de paraules esdrúixoles i planes, mentre que les é i ó tenen l’accent tancat o agut quan formen part de les paraules agudes. Ara bé, com hem dit, generalment, no sempre: però, açò, allò, això,...

Les vocals i i u són sempre vocals tancades, i el seu accent, sempre que el porten, serà tancat ( í, ú ).

Per últim, la vocal a, sempre que porte accent serà l’obert ( à ).

REGLES D’ACCENTUACIÓ
Tipo	S’accentuen quan:	Exemple
Agudes	Acaben en vocal: a, e, i, o, u. Acaben en vocal + S: as, es, is, os, us. Acaben en -en, -in.	camí, germà, cançó. arròs, pastís, poregós. comprén, Berlín.
Planes	S’accentuen quan no acaben amb les terminacions de les agudes.	terratrèmol, ibèric, bolígraf.
Esdrúixoles	S’accentuen sempre.	Dècima, llàgrima, història

La e i la o són obertes sempre es troben en posició tònica, mentre que la e i la o tancades poden aparéixer en qualsevol posició, tònica o àtona.

Les ocasions en què trobem la e oberta (è) són:

1) En quasi totes les paraules esdrúixoles.

2) En els termes científics.

3) Davant de l, l·l, rr, r.

4) Davant de paraules amb diftong eu o de síl·labes amb les vocals i o u.

5) Amb les paraules amb terminacions cultes –ecte, -ecta, -epte, -epta

Les ocasions en què trobem la O oberta (Ò) són:

1) En quasi totes les paraules esdrúixoles.

2) En quasi totes les paraules esdrúixoles.

3) Davant de les vocals i o u, o de síl·laba amb les vocals i o u.

4) 1)Amb les paraules amb terminacions: -oc, -oca, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, -ost, -osta, -ot, -ota.

Llista de paraules AMB ACCENT DIACRÍTIC que hem de diferenciar
Sense accent	Amb accent
Be: nom de lletra. Cria de l’ovella.	Bé: adverbi de manera / riquesa.
Bota, botes: present del verb botar. Calçat.	Bóta, bótes: recipient per al vi.
Deu, deus: número 10. Present del verb deure.	Déu, déus: divinitat o ser suprem.
Dona, dones: persona sexe femení.	Dóna, dónes: present del verb donar.
Es: pronom feble.	És: present del verb ser.
Feu: present o imperatiu verb fer. Territori feudal.	Féu: passat perfet simple del verb fer.
Fora: adverbi de lloc.	Fóra: imperfet del subjuntiu del verb ser.
Ma: possessiu	Mà: part del cos.
Mes: part de l’any.	Més: adverbi de quantitat
Molt, molta: quantitat.	Mòlt, mòlta: del verb moldre.
Mon: possessiu.	Món: univers.
Mora, mores: dona musulmana.	Móra, móres: fruit.
Net, neta: que no està brut o bruta.	Nét, neta: fill o filla del fill o filla.
Os, ossos: part de l’esquelet.	Ós, óssos: animal.
Pel, pels: contracció per + el o els.	Pèl, pèls: del cos.
Se: pronom.	Sé: present del verb saber.
Si: condicional.	Sí: afirmació.
Soc: tronc de l’arbre / calçat.	Sóc: present del verb ser.
Sol, sols: astre. Sense companyia. Present delverb soler.	Sòl, sòls: superficie o terra.
Son: possessiu / ganes o acte de dormir.	Són: present del verb ser.
Te: beguda / pronom/ nom de la lletra.	Té: present del verb tindre.
Us: pronom.	Ús: acció d’usar.
Vens / venen: del verb vendre.	Véns / vénen: present del verb vindre.
Ves: reducció de veges.	Vés: imperatiu del verb anar.